Quan una persona és condemnada a una pena privativa de llibertat ha d’estudiar-se la viabilitat de sol·licitar la suspensió de la pena i evitar, així, el compliment de la pena de presó. I això, en funció de les seves circumstàncies personals i la seva trajectòria delictiva, és a dir, si té antecedents penals o no, si tenen alguna altra pena privativa de llibertat suspesa, etc…

És important comptar amb un advocat penalista, especialista en execució de la pena,  a fi de poder valorar les circumstàncies concretes de la persona en el seu conjunt i dissenyar la millor estratègia.

El Codi Penal estableix una sèrie de supòsits en què és possible la suspensió de la pena, però fins i tot complint-los la suspensió no és automàtica, és el/la jutge/ssa qui té la facultat d’acordar-la o no.

La suspensió de la pena privativa de llibertat es troba regulada de l’art. 80 a l’art. 87 del Codi Penal. Vegem quins són els requisits:

A) Requisits subjectius

El/la jutge/ssa per decidir sobre la suspensió haurà de valorar les circumstàncies del delicte comès, les circumstàncies personals del/la penat/da, els seus antecedents i la seva conducta posterior al fet. En particular, el seu esforç per reparar el dany causat, les seves circumstàncies familiars i socials, i els efectes que es puguin esperar de la pròpia suspensió de l’execució i del seu compliment.

B) Requisits objectius

Són requisits necessaris per poder acordar la suspensió:

  1. Que el/la condemnat/da hagi delinquit per primera vegada. No es tindran en compte les anteriors condemnes per delictes imprudents o per delictes lleus, ni els antecedents penals que hagin estat cancel·lats, o hagin de ser-ho d’acord amb el que disposa l’article 136 del Codi Penal. Tampoc es tindran en compte els antecedents penals corresponents a delictes que, per la seva naturalesa o circumstàncies, no tinguin rellevància per valorar la probabilitat de comissió de delictes futurs.
  2. Que la pena o la suma de les imposades no sigui superior a dos anys, sense incloure en aquest còmput la pena derivada de l’ impagament de la multa.
  3. Que s’hagin satisfet les responsabilitats civils que s’hagin originat i s’hagi fet efectiu el decomís acordat en sentència d’acord amb l’article 127 del Codi Penal.Aquest requisit s’entendrà complert quan el penat assumeixi el compromís de satisfer les responsabilitats civils d’acord amb la seva capacitat econòmica i de facilitar el decomís acordat, i sigui raonable esperar que el mateix serà complert en el termini prudencial que el/la jutge/ssa o tribunal determini.
  4. El/la jutge/ssa o tribunal, en atenció a l’abast de la responsabilitat civil i l’impacte social del delicte, podrà sol·licitar les garanties que consideri convenients per a assegurar el seu compliment.

C) Supòsits excepcionals

El Codi Penal  estableix una sèrie de supòsits excepcionals en què també és possible acordar la suspensió de la pena privativa de llibertat sense complir els requisits anteriors:

  1. Es pot acordar la suspensió de la pena privativa de llibertat encara que no es compleixin els requisits objectius exposats en el punt 1r i 2n, és a dir, que no sigui la primera condemna i que les penes a les quals ha estat condemnat siguin superiors a dos anys. En aquests supòsits la suspensió seria possible si el/la penat/da no és delinqüent habitual, les penes imposades individualment no superen els dos anys i sempre que les circumstàncies personals del/la penat/da, la naturalesa del fet, la seva conducta i, en particular, l’esforç per reparar el dany causat, així ho aconsellin. La suspensió estarà condicionada sempre a la reparació efectiva del dany o a la indemnització pel perjudici causat conforme a les seves possibilitats físiques i econòmiques, o al compliment de l’acord aconseguit per les parts en el procediment de mediació. Així mateix la suspensió es condicionarà al pagament d’una multa o al compliment de treballs en benefici de la comunitat.
  2. Malaltia o patiments incurables: Es pot acordar la suspensió de qualsevol pena imposada sense subjecció a cap requisit en el cas que el/la penat/da estigui afectat d’una malaltia molt greu amb patiments incurables, llevat que en el moment de la comissió del delicte tingués ja una altra pena suspesa pel mateix motiu.
  3. Comissió del delicte a causa de greu addicció a begudes alcohòliques o substàncies estupefaents.
  4. Excepcionalment també es podrà acordar la suspensió de penes privatives de llibertat de fins a cinc anys encara que no sigui el primer delicte que comet el/la penat/da sempre que hagués comès el fet delictiu a causa de la seva dependència a begudes alcohòliques o substàncies estupefaents. En aquest supòsit s’haurà de certificar suficientment que el/la condemnat/da es troba deshabituat/da o sotmès/a a tractament per a aquesta finalitat en el moment de decidir sobre la suspensió.

En els supòsits anteriors el/la jutge/ssa o tribunal pot ordenar la realització de les comprovacions necessàries per verificar el compliment dels anteriors requisits. En el cas que el condemnat estigui sotmès a tractament de deshabituació, també es condicionarà la suspensió de l’execució de la pena a què no abandoni el tractament fins a la seva finalització. No s’entendran com abandonament les recaigudes en el tractament si aquestes no evidencien un abandonament definitiu del tractament de deshabituació.

D) El requisit temporal de la suspensió

El/la jutge/ssa o tribunal ha d’acordar la suspensió de la pena privativa de llibertat per un termini de dos a cinc anys per a les penes no superiors a dos anys i de tres a un any per a les penes lleus.

Cal tenir en compte que si durant el temps de suspensió el/la penat/da comet un nou delicte, se li podrà revocar la suspensió i per tant complirà la pena que se li havia suspès més la  pena imposada pel nou delicte.

Tal com apuntàvem, és important comptar amb un advocat penalista, especialitzat en execució de la pena, per analitzar cada cas concret i poder estudiar la viabilitat de la sol·licitud de la suspensió de la pena i dissenyar una estratègia en funció de les circumstàncies personals,  la trajectòria delictiva, els antecedents penals, o l’existència d’altres penes privatives de llibertat suspeses.