Davant d’una detenció policial és important comptar amb l’assistència d’un advocat penalista des de l’inici. L’advocat no només té com a tasca comprovar que la detenció compleix amb tots els requisits i finalitats legals i que es respecten els drets dels detinguts, sinó que des de l’inici ha de començar a traçar les línies de defensa per dissenyar la millor estratègia penal.

Hi ha certs mites sobre com han de ser les detencions o sobre quins drets tenen les persones detingudes, intentarem aclarir aquestes qüestions.

Sempre es diu que la detenció pot durar fins a 72 hores, però la veritat és que aquest és un termini màxim. La detenció no pot durar més del temps estrictament necessari per a la realització de les diligències tendents a l’esclariment dels fets. El límit de les 72 hores és un termini màxim per posar a disposició judicial el detingut, però en cap cas s’hauria de deixar transcórrer el termini a no ser que les diligències d’investigació ho requereixi.

Quant als drets de la persona detinguda, els trobem regulats en l’art 520 de la LECrim, i són els següents:

  • Dret a ser informat/da per escrit, i en un llenguatge senzill i accessible, en una llengua que comprengui i de forma immediata, dels fets que se li atribueixin i les raons motivadores de la seva privació de llibertat.
  • Dret a guardar silenci i a no declarar si no vol, a no contestar alguna o algunes de les preguntes que li formulin, i a manifestar que només declararà davant del/la jutge/ssa.
  • Dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable.
  • Dret a designar advocat/da i a ser assistit per ell/a sense demora injustificada. L’advocat/a designat ha d’acudir al centre de detenció amb la màxima urgència i sempre dins el termini màxim de tres hores des de la recepció de l’encàrrec. Té dret a entrevistar-se reservadament amb l’advocat/a abans de la declaració policial, i a què aquest estigui present en la seva declaració, així com en totes aquelles diligències de reconeixement i en les de reconstrucció dels fets.
  • Dret a accedir als elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la legalitat de la detenció o privació de llibertat.
  • Dret a què es posi en coneixement del familiar o persona que desitgi, la seva detenció i el lloc de custòdia. Les persones estrangeres tenen dret a que les circumstàncies anteriors es comuniquin a l’oficina consular del seu país.
  • Dret a comunicar-se telefònicament, sense demora injustificada, amb una tercera persona de la seva elecció. Aquesta comunicació es farà en presència d’un funcionari de policia.
  • Dret a ser visitat/da per les autoritats consulars del seu país, a comunicar-se i a mantenir correspondència amb elles.
  • Dret a ser assistit/da gratuïtament per un intèrpret.
  • Dret a ser reconegut/da pel metge forense.
  • Dret a sol·licitar assistència jurídica gratuïta.

 

Com apuntàvem a l’inici, és vital comptar amb un advocat penalista des de la detenció i entrevistar-se amb ell abans de la declaració policial. En aquesta entrevista és important que la persona detinguda exposi amb claredat com han esdevingut els fets i la detenció, així com les seves circumstàncies concretes, perquè l’advocat pugui valorar la conveniència o no de declarar, i començar a establir l’estratègia de defensa.