Quantes visites tenen els interns a la presó?

Les comunicacions amb l’exterior són un dret de la persona penada privada de llibertat, i respon, segons es recull en l’article 3.3 del Reglament penitenciari, a el principi inspirador que la persona no es troba exclosa de la societat, sinó que continua formant part de la mateixa. En aquest article tractarem de les diferents opcions de visita amb que compten les persones penades amb els seus familiars i amics/gues, els requisits i els tràmits que s’han de seguir.

Què s’ha de fer per visitar a un familiar o amic/ga que es troba a la presó?

En primer lloc, cal assenyalar que hi ha diferents tipus de visites; les comunicacions orals i les comunicacions especials (íntimes, familiars i de convivència), i, en les comunicacions especials, a diferència de les primeres, serà sempre necessària la sol•licitud prèvia de la persona penada. Per donar-se d’alta com a persona comunicant serà necessari:

  • Si es tracta d’un familiar serà suficient acreditar la relació de parentiu amb la persona penada, per exemple, a través de el llibre de família.
  • Si es tracta d’un/a amic/ga s’haurà de sol•licitar l’autorització del / a director / a de l’establiment penitenciari per comunicar.
  • Si tracta del cònjuge o parella de fet o relació anàloga, per a les comunicacions íntimes, s’haurà d’acreditar la relació afectiva, en el cas de matrimoni, a través del llibre de família, en els altres casos, amb el certificat de parella de fet o de convivència expedit per l’Ajuntament, o qualsevol altre document oficial que acrediti el vincle afectiu. Amb caràcter excepcional, en el supòsit que no es pugui acreditar documentalment, tant la persona penada com la comunicant hauran de presentar una declaració responsable mitjançant la qual manifestin la naturalesa de la relació i la voluntat de mantenir relacions íntimes, a l’efecte que la Direcció de l’ establiment valori l’autorització d’aquestes comunicacions.

Una vegada autoritzades les comunicacions, en cada visita, ja sigui ordinària o especial, les persones comunicants s’hauran d’identificar amb un document d’identitat oficial (DNI, passaport o permís de circulació).

Tipus de visites

1. Comunicacions orals

Es realitzen en els locutoris de l’establiment penitenciari i cada centre té definits els horaris de visita en funció de la lliçó en què es trobi la persona.

En general, s’organitzen durant el cap de setmana. L’article 42 del Reglament penitenciari estableix que són possibles dues visites setmanals de 20 minuts o que es podrà realitzar una visita de 40 minuts. També estableix que es tindrà en compte les dificultats en els desplaçaments dels familiars per a l’organització d’aquestes visites.

No poden comunicar més de quatre persones adultes i dos menors simultàniament amb una mateixa persona.

2. Comunicacions especials

Les comunicacions especials es realitzen en locals adequats per a això i, tal com hem dit, han de sol·licitar-les les persones penades.

A les comunicacions íntimes no podran entrar menors, i es concedirà com a mínim 1 al mes , d’una durada no superior a tres hores ni inferior a una hora. Estan previstes únicament per a persones penades que no gaudeixen de permisos de sortida.

A les comunicacions familiars podran entrar com a màxim quatre familiars adults i dos menors, i es concedirà, també, com a mínim 1 al mes, d’una durada no superior a tres hores ni inferior a una hora. Estan previstes, també, únicament per a persones penades que no gaudeixen de permisos de sortida.

Cal tenir en compte que aquestes dues comunicacions són acumulatives, és a dir, es podrà gaudir com a màxim de tres hores al mes, a distribuir entre íntima i familiar.

La comunicació de convivència és una comunicació extraordinària i, com a tal, se sumarà a les tres hores mensuals de les comunicacions a dalt indicades. Es tracta d’una comunicació especial per a persones penades amb els seus cònjuges o relació anàloga i els seus fills/es menors de 10 anys, i es podrà gaudir com a màxim de sis hores al trimestre.

 Suspensió de les comunicacions

L’article 44 del Reglament penitenciari estableix que el cap de serveis pot ordenar la suspensió de les comunicacions orals quan hi hagi raons fundades que els comunicants estan preparant alguna actuació delictiva o que atempti contra la convivència o la seguretat de l’establiment, entre d’altres.

En aquests casos, quan el/la director/ a del centre penitenciari hagi ratificat la mesura de suspensió, aquesta es pot recórrer davant el Jutjat de Vigilància Penitenciària.

L’assessorament d’un advocat expert en dret penitenciari és clau per conèixer els drets de les persones penades i, en conseqüència, les dels seus familiars, sent imprescindible per formular eficaçment les queixes davant de situacions injustes.